Fill i nebot de pintors, fou deixeble del seu pare, Edme Daubigny, i de Delaroche, i passà gairebé un any a Itàlia. Es donà a conèixer el 1839 i féu amistat, el 1857, amb Corot, que l’influí. Relacionat amb l'escola de Barbizon, el seu paisatge guanyà gradualment en preocupació per la llum, i a la seva darrera etapa s’apropà a l’impressionisme.