Catedràtic de metafísica a la Universitat de Valladolid i de lògica fonamental a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector (1924). Fou senador (1923) i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres (1902). En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica: Instituciones de metafísica (1891), La filosofía del Dante Alighieri (1896), Apuntes de lógica fundamental (1904).