Premi de Roma del 1811. Es relacionà amb Canova a Itàlia. Membre de l’Institut de França i professor de belles arts a París (1826). Les seves millors obres són els nombrosos medallons-retrat de grans contemporanis, de continguda vehemència, a mig camí entre el fogós Romanticisme francès i les suavitats de l’estil germànic. Tingué molta relació amb els intel·lectuals i els artistes alemanys, i fins i tot en retratà alguns (Goethe, Schiller, Tieck, C.D.Friedrich, etc). També és autor de diverses estàtues i busts. Contrari a Lluís Napoleó, s’exilià el 1851, però tornà l’any següent.