Es distingí en la primera guerra araboisraeliana (1947-48) i, successivament, fou promogut a coronel, general i cap de l’estat major (1953-58). El 1956 comandà les tropes israelianes que venceren les egípcies al Sinaí i, el 1958, deixà l’exèrcit per la política. Fou ministre d’agricultura (1959-64). El 1965, amb Ben Gurion, formà la fracció Rafí del partit laborista, en representació de la qual ocupà la cartera de defensa el 1967; pocs dies després esclatà la guerra dels Sis Dies, que constituí un nou triomf per a ell. Féu costat a la reunificació de les fraccions del partit laborista (Rafí, Ahdut Avoda i Mapai) per crear l’Israel Labour Party (1967). Ocupà novament el ministeri de defensa (1967-74) i d’afers estrangers (1977-79). El 1981 fundà el partit Telem, que propugnà la retirada unilateral d’Israel dels territoris ocupats després de la guerra del 1967. Escriví Diari de la campanya del Sinaí (1966) i l’autobiografia Història de la meva vida (1976).
Moshé Dayan
© Fototeca.cat
Militar i polític israelià.