Advocat i periodista, fou militant del partit socialista francès (des del 1933) i membre de la Resistència (1940-44). Alcalde de Marsella des del 1953, senador (1959-62) i ministre d’ultramar (1956-57), fou contrari a la política del general De Gaulle. Diputat a l’assemblea nacional des del 1962 i en 1964-65, el 1969 fou candidat socialista a la presidència de la República. Després de la reorganització del Parti Socialiste Français (PSF), s’adherí al programa comú de govern de l’esquerra (1972) i donà suport a François Mitterrand en les eleccions presidencials del 1974 i 1981. El 1981, amb la victòria del PSF a les eleccions legislatives, fou nomenat ministre de l’interior i de descentralització; el 1984 passà al càrrec de ministre d’estat per a la planificació territorial.