Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura. S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme. Publicà llibres de poesia: Erlösungen (‘Redempcions’, 1891), Aber die Liebe (‘Però l’amor’, 1893), Lebensblätter (‘Fulls de vida’, 1895), Weib und Welt (‘Dona i món’, 1896). També fou autor de novel·les: Zwei Menschen (‘Dos éssers humans’, 1903), Zwischen Volk und Menschheit (‘Entre poble i humanitat’, 1919). Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al patetisme.