Ministre de comerç de Prússia (1848), s’esforçà en la reunió comercial i política d’Alemanya a través del Zollverein. Fou president de la cancelleria de la confederació nord-alemanya i, més tard, del Reich (1871). En desacord amb la política proteccionista de Bismarck, dimití com a canceller (1876) i com a diputat (1879).