Deixeble de Nebrija, fou corrector d’obres en castellà a Venècia i a Roma, d’on fugí el 1527 després del saqueig de la ciutat, esdeveniment que explica en la novel·la Retrato de la loçana andaluza (Venècia 1528), d’inusitada llibertat en l’expressió. Dins la línia dels continuadors de La Celestina, és ja, però, una obra plenament renaixentista. Des del punt de vista lingüístic és una mostra important d’influències catalanes i italianes.