Fou comissari polític a Florència (1540), degà de la Cambra Apostòlica (1542) i nomenat —tot i que havia escrit els llicenciosos Capitoli del Forno— arquebisbe de Benevent (1544). Nunci apostòlic a Venècia i secretari d’estat de Pau IV, desplegà els seus grans dots diplomàtics, però no arribà mai a cardenal. Escriví versos llatins, oracions i unes Vides, però la seva fama és deguda al Galateo i a les Rime. El Galateo (1550-55) parteix del Cortegiano de Castiglione, però no en té ni l’amplitud ni la profunditat ètica. És un llibre de costums i normes de comportament social, escrit en prosa precisa i de to viu. Les Rime (1558), enemigues del vers fàcil i riques de contrasts, posats en relleu per artificis tècnics i darrere els quals hi ha una recerca d’imatges grandioses i l’ànsia d’un esperit angoixat, fan de Della Casa un dels lírics més notables del s XVI.