Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921. Presidí la cambra de diputats (1920-23). Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra. El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs: president del senat (1951-52) i de la cort constitucional (1956-58).