Es dedicà també a la pintura i a la música. Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire (s. d.), amb música impresa, Versos per a cançons (s. d.) i Contes d’amor (1924). Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius (1931), una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques (1931), una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música. Estigué casada amb Santiago Rusiñol.