Es dedicà a la carrera militar i a la política (que abandonà el 1803). La superposició que féu de l’oda i la sàtira produí la reunificació d’allò que havia estat considerat com a gèneres “superior” i “inferior”. Són obres seves Starina i novizna (‘El vell i el nou’, 1773), Oda k Felica (1782), dedicada a Caterina II, Bog (‘Déu’, 1784) i Vodopad (‘Cascada’, 1791-94).