Durant el primer període del surrealisme publicà una sèrie de poemes escrits sota els efectes de l’hipnotisme (Rose Sélavy, 1922-23). “Excomunicat” per Breton, abandonà l’activitat surrealista, i el seu llenguatge es tornà més sentimental, a la manera d’Apollinaire. Corps et biens (1930) recorda els seus primers poemes i proses líriques, escrits entre el 1919 i el 1929. Són obres seves Fortunes, poèmes 1929-1942 (1942), État de Veille i Le Vin est tiré (1943), Contrée i Trente Chantefables pour les enfants sages (1944). El 1944 fou detingut pels alemanys per activitats de resistència, i fou deportat. Pòstumament n'han estat publicats Choix de Poèmes (1946) i el recull Domaine Public (1953).