Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan. Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País. Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya. A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814. Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal. El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears (1833-36) i president de l’audiència. L’any següent era pròcer del regne. Morí essent general.