Net d’Antoni Desvalls i Vergós, estudià al col·legi de Cordelles, a Barcelona. Fou deixeble i col·laborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental (des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial), de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física. Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics. En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint. Publicà alguns treballs, com és ara Disertación sobre los terremotos (1783), El aerómetro o pesalicores... (1791), etc. El 1793, en esclatar la guerra Gran, fou comissionat per l’ajuntament de Barcelona per organitzar un cos de voluntaris, i en la guerra del Francès (1808) contribuí a la resistència amb béns propis. Fou elegit representant de Barcelona a les corts de Cadis (1812), però no hi pogué assistir per manca de salut.