Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona. Retuda Cardona (1714), de la qual signà la capitulació, passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta. Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc. A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V. La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d’Urgell final del segle XVIII – monestir de Vallbona de les Monges, Urgell, març del 1743) ingressà al monestir el 1696, i hi professà el 1707. Participà activament en la causa austriacista redactant pamflets i copiant missatges militars, i cap al 1714 formà part de la xarxa d’espionatge dels germans Lleonard. Acabada la guerra, fins vers el 1718 continuà escrivint anònims incitant a la resistència contra la monarquia borbònica i de rebuig al tractat d’Utrecht. Durant la dècada de 1730 fou bossera del monestir.
Manuel Desvalls i de Vergós
© Fototeca.cat
Militar i polític austriacista, germà d’Antoni Desvalls i de Vergós.