Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: University of Detroit Mercy, fundada el 1877 per la Companyia de Jesús, i Wayne State University, fundada el 1933.
Fundada l’any 1701 pel francès Antoine de la Mothe Cadillac amb el nom de Fort Pontchartrain du Detroit, fou conquerida pels anglesos el 1760 i incorporada als EUA l’any 1796. Entre l’oest en desenvolupament i l’est industrialitzat, cresqué com un centre comercial afavorit per l’obertura dels canals Erie i Sant Llorenç; així, passà de 21.000 h el 1850 a més de 280.000 el 1900. En 1837-47 fou la capital de l’estat de Michigan. Els anys seixanta fou un dels nuclis on les reivindicacions dels negres tingueren més força (Gran Marxa de la Llibertat del 1963) i també on la violència racial fou més greu (avalots del juliol del 1967).
Des dels inicis fou un nucli industrial (indústria química i metal·lúrgica de transformació), però, sobretot a partir dels anys trenta del segle XX, s’especialitzà molt acusadament en la producció automobilística (factories de la Ford, General Motors i Chrysler) i n’esdevingué el centre mundial. Gràcies a aquesta concentració, la població arribà gairebé als dos milions d’habitants a mitjan anys cinquanta. La ciutat començà a declinar a partir de la crisi del petroli dels primers anys setanta, arran de les dificultats de les grans multinacionals nord-americanes de l’automòbil per afrontar la nova competència internacional.
A més de la desindustrialització accelerada, una combinació de factors que es reforçaren mútuament (absència d’un pla clar de reconversió, emigració de la població més qualificada, conflictes racials, creixement de la marginalitat i corrupció) comportaren una forta degradació de la ciutat i, en quaranta anys (1970-2010), perdé la meitat dels habitants (més de 700.000 persones). Al juliol del 2013 es declarà en fallida, la més gran d’una ciutat dels Estats Units de la història.