ballet de Déu

m
Folklore

Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.

Té nombroses variants i una notable antiguitat. Ha estat anomenat també ballet de quatre, per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues. Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit.