Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre (1868); fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya. Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França. A la proclamació de la República (1873) fou novament alcalde d’Olot; es destacà pel seu anticlericalisme actiu (convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó); com a comandant de les forces locals resistí (desembre del 1873) el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls. Al cop d’estat del general Pavia, dimití. Tanmateix, participà activament en l’etapa final de la tercera guerra Carlina al costat del general Martínez de Campos.