Llicenciat en lletres a la Universitat de París (1932), es traslladà a Califòrnia on es doctorà en antropologia (1935). Són notables els seus estudis de camp dels indis hopis (Arizona) i mohaves (Califòrnia) i dels sedang mot (Vietnam), que es caracteritzen per l’aplicació de la teoria psicoanalítica a l’estudi etnològic. És considerat un dels fundadors de l’etnopsiquiatria. Les seves obres més importants són: Reality and Dream: The Psychotherapy of a Plains Indian (‘Realitat i somni: la psicoteràpia d’un indi de les planúries’, 1951), Essais d’ethnopsychiatrie générale (1970), Ethnopsychanalyse complémentariste (1972) i Baubo la vulve pythique (1983).