Pren com a punt de partida tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana de la mateixa editorial, però també el Diccionari general de la llengua catalana (1932) de Pompeu Fabra, el Diccionari català-valencià-balear (1926-62) d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-91) de Joan Coromines i, sobretot, la Gran Enciclopèdia Catalana. Hom en feu dues reedicions el 1983 i el 1993, aquesta darrera considerablement actualitzada i ampliada. Fins l’any 1995, que fou publicada la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, suplí en certa manera les funcions normativa i de referència d’aquesta obra acadèmica.
L’any 1998 Enciclopèdia Catalana publicà el Gran diccionari de la llengua catalana, continuador del Diccionari de la llengua catalana però amb la incorporació de nous continguts i un abast més ampli.