Situat entre el postromanticisme i un realisme quasi castissista, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica ( Juan José , 1895). Conreà temes llegendaris i lírics ( Honra y vida , 1891; Curro Vargas , 1892) i de tesi ( Los irresponsables , 1892; Luciano , 1894). Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol.
Joaquín Dicenta
© Fototeca.cat
Escriptor.