Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago. Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia. Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou. Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt (‘Nova Ciutat’), o sia Cartago. Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària. Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort foren cantats per Virgili a l'Eneida. Aquest passatge és la base argumental de Dido and Aeneas, òpera en tres actes de Henry Purcell, amb text de Nahum Tate. Estrenada el 1689 o el 1690, restà oblidada fins el 1895. És considerada l’òpera anglesa més important. La primera representació al Liceu de Barcelona fou el 1956.