El 1958 s’instal·là a Nova York; es donà a conèixer pels seus happenings (1959). El 1960 féu una exposició de pintura neodadaista, una de les més representatives del pop nord-americà. Introdueix en la seva obra —plena de vitalitat, humor i agressivitat— objectes reals (corbates i vestits, martells i ganivets), com a elements fonamentals —enganxats o reproduïts— i com a contrapunt a l’espai creat per la superfície pictòrica expressionista: Perles (1961, The Salomon R. Guggenheim Museum, Nova York), Quatre dissenys per a la font en homenatge al pintor Balla (galeria M.Jackson).