Fou secretari del Landbund (lliga agrària) de la Baixa Àustria i ministre d’agricultura el 1931. El 1932 ascendí a la cancelleria sostingut pels socialcristians, el Landbund i el Heimatblock, braç polític dels grups armats parafeixistes de la Heimwehr. El 1933 derogà la constitució i intentà l’establiment d’un estat corporatiu a l’estil italià; fixà una nova constitució (1934) i afirmà una política exterior d’aliança amb Mussolini (protocols romans de 1934). Prohibí el partit nacionalsocialista, declarà il·legals tots els partits, excepte el nou Front Patriòtic, i esclafà violentament una insurrecció dels socialdemòcrates a Viena. Els nazis l’assassinaren pel juliol del 1934, en intentar un cop d’estat, que fracassà. L’aixafament de la república democràtica a Àustria per Dollfuss, poc temps després que Hitler arribés al poder a Alemanya, determinà un cert canvi de la política de la socialdemocràcia europea (com és ara en el cas espanyol) envers les institucions republicanes burgeses.