Estudià dret a València. Col·laborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià. El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias, del qual fou nomenat director l'any 1949. Amb motiu del seu discurs Valencia, la gran olvidada en ocasió de la proclamació de la fallera major l'any 1958 fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat. Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día, d’informació econòmica. Com a escriptor, fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l'interès per la història i la societat valencianes durant el franquisme. Publicà assaigs, entre els quals cal esmentar Alma y tierra de Valencia (1941) i El tradicionalismo de un republicano: Vicente Blasco Ibáñez (1961), orientats a una interpretació política de la història i de la realitat del País Valencià. Ja en català, estrenà algunes obres teatrals, com Les Malaenes (1947), No n'eren 10? (1960), El milacre dels Milacres (1969) i Els cignes fora de l’aigua (1977). En la novel·la Els horts (1972) descriví l’alta burgesia rural de les comarques centrals valencianes. Conreà també la poesia (Arbres, 1957, Flor Natural dels Jocs Florals de València de 1955). L’assaig Els Borja (1985), el llibre de records d’infantesa L’ullal (1986) i la narració Isaïes, profeta de Nadal (2008) foren publicats pòstumament.