Document apòcrif segons el qual Constantí havia concedit possessions i privilegis temporals al papa Silvestre i amb ell a l’Església de Roma.
Redactat entre el s. VIII i IX i tingut com a autèntic, fou inclòs en les col·leccions canòniques i en el Decret de Gracià i serví de fonament per a algunes reivindicacions papals.