Format al Liceo Musicale de Verona, el 1946, encoratjat pel seu mestre P. Bottagisio, ingressà al Conservatori de Música de Milà, on estudià contrapunt amb E. Desderi. Amplià la seva formació en altres centres, entre els quals destaquen el Conservatori de Música de Bolonya i l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i també als Cursos de Darmstadt. L’estada en aquesta ciutat alemanya fou fonamental per a ampliar els seus horitzons musicals. Preocupat per renovar-se, la seva obra mostra influències diverses, que inclouen des de B. Bartók, pel que fa al tractament de l’arquitectura sonora, com és el cas de la Simfonia per a orquestra de cordes (1953), fins a A. Webern, quant a l’ús del serialisme, per exemple a Composizione in quattro movimenti (1955), o fins i tot K. Stockhausen en el Quartetto II (1958). Exercí la docència als conservatoris de Bolonya, Torí i Milà. També ha impartit cursos a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i a la Universitat de Bolonya. És considerat un dels compositors més interessants del panorama musical europeu de la segona meitat del segle XX. A més de dedicar-se a la composició, és autor d’obres de caràcter teòric, com per exemple Questo (1967-69), publicada a Milà el 1970 i que mostra la influència de les idees estètiques de W. Burroughs. D’entre les seves obres cal destacar For Grilly (1960), Puppenspiel I i II (1961-66), Spiri (1977), L’ultima sera (1981) i Abyss (1983).