Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt. Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons. Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió. Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre.
Façana principal de l'església de Sant Pere
© Antonio Mora
L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII. Hi ha un gran casal de pedra anomenat el Castell (segles XVI-XVII). Prop del poble hi ha l’emita de Sant Roc, del segle XV, un edifici d’una única nau amb un campanar d’espadanya d’una sola obertura. Se celebra la festa major per Sant Roc (16 d’agost).
El terme de la Donzell fou conquerit per Ermengol IV, i el 1190 n'era senyor Ramon de Sedó, que, amb la seva muller, el deixà a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells (amb Mafet); el castell de la Donzell, esmentat el 1328, quan Jaume II donà el comtat d’Urgell al seu fill Alfons, era el 1462 de Joan de Casaldàliga, ciutadà de Lleida. Esdevingué centre de la baronia de la Donzell, que, a mitjan segle XVII, fou comprada, juntament amb Rocabertí, pels Solà. A mitjan segle XVIII era senyora de la Donzell i Tudela Maria Helena de Lanuza, muller del marquès de Dosaigües, però a la fi de l’Antic Règim era de nou dels Solà. El municipi, que fou independent fins el 1970, comprenia també el petit poble de Rocabertí de Sant Salvador, l’antic terme de Montclar i el de les Puelles. Malgrat el nom oficial de Donzell d’Urgell, el nom que figura en els antics documents i que és viu en la gent del país és el de la Donzell.