El 1905 inaugurà botiga a Barcelona. Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes. Participà en els jocs florals de Barcelona, on obtingué flor natural (1912). Publicà llibres de faules, en vers ( Música vella , 1896; Moneda curta , 1908), de poesia ( De sol a sol, 1899; Branques mortes , 1902) i d’assaig ( Lo nostre plet , 1900, sobre el catalanisme).
Eveli Dòria i Bonaplata
© Fototeca.cat
Escriptor, decorador i industrial.