Fou cronista d’Aragó des del 1673 com a suplent de José Porter, i des del 1677, com a successor seu. Fou beneficiat de San Pablo de Saragossa, rector de Javierre, ardiaca de Sobrarb i, des del 1694, ardiaca major de San Salvador. El 1699 fou diputat del regne d’Aragó. Escriví una Breve noticia dels cronistes d’Aragó antecessors seus, i publicà i continuà diverses obres d’aquests, com els Progresos de la historia d’Uztarroz; la seva obra principal és la redacció del període 1525-40 dels Anales de Aragón (1697), que Sayas havia fet arribar fins el 1525. En els Discursos históricos políticos (1684) tracta de la indústria, el comerç i la moneda i es preocupa d’aclarir les causes de la decadència general de la indústria aragonesa i de la decadència general de la monarquia hispànica al s XVII. Fou partidari de la lliure entrada de productes estrangers.