Fou bisbe de Beauvais (1899-1915) i professor d’història eclesiàstica a l’Institut Catòlic de Tolosa, al Llenguadoc. És autor de nombrosos estudis sobre els albigesos i sobre la inquisició, els procediments de la qual defensà: L’inquisition en Roussillon (1892) i L’inquisition, ses origines, sa procédure (1906). Publicà la Practica inquisitionis haereticae pravitatis de Bernat Gui, el 1886, i escriví obres sobre el Llenguadoc i sobre temes relacionats amb els Països Catalans, com La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia (1886) i Les assignations des livres aux religieux du couvent des frères prêcheurs de Barcelone (XIII e-XIV e siècles) (1893).