Professor a Aberdeen, Heidelberg, Colònia i Leipzig, defensà l’existència d’una entelèquia o principi vital diferent de la simple organització de la matèria i susceptible d’explicar el món i la seva evolució. Són obres seves Geschichte des Vitalismus (‘Història del vitalisme’, 1905), Philosophie des Organischen (‘Filosofia de l’orgànic’, 1909), Leib und Seele (‘Cos i ànima’, 1916), Parapsychologie (1932), Die Maschine und der Organismus (1935) i Der Mensch und die Welt (‘L’home i el món’, 1945).