Biòleg, aviat es dedicà plenament a la literatura. La seva obra reflecteix una profunda compassió per la humanitat i una gran severitat contra tot allò que pugui alterar l’essència de la creació. En les seves sèries de novel·les (Salavin, 1920-32, i Les Pasquier, 1933-41) la composició rigorosa és al servei de les tesis que desenvolupa. Des de les primeres obres, condicionades pels records de la guerra del 1914, la seva visió del món se centra en un modern humanisme espiritual. El segon cicle novel·lístic, més autobiogràfic, presenta l’evocació viva i precisa d’una societat en estat de crisi.