Es distingí de primer pels seus drames romàntics, com La Tour de Nesle (1832), fantàstica evocació de l’època medieval. Però hom l’ha de considerar sobretot com un dels primers novel·listes del s XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novel·la històrica: Les Trois Mousquetaires (1844), Vingt ans après (1845, continuació de l’anterior) i Le Vicomte de Bragelonne (1848). Unes altres novel·les seves són Le Comte de Monte-Cristo (1844), La Reine Margot (1845), Le Chevalier de Maison rouge i La Dame de Monsoreau (1846), també amb continuació, Les Quarante-cinq (1848). La seva fecunditat (157 novel·les i 25 drames) es deu molt als ajuts rebuts de col·laboradors, com Nerval i Feuillet. Autor popular, de vegades pueril o vulgar, n'és interessant la recreació del passat històric. Els seus drames són apassionants, malgrat l’abús del color local i el falsejament de la història.