Fou deixeble d’Augustin Pyrame de Candolle i assumí, amb l’ajut de Francesc Campderà, la cura del jardí botànic de Montpeller (1816). Autor de nombroses monografies de gèneres, col·laborà amb Candolle en la publicació del Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis. El 1829 fou nomenat professor de botànica de la facultat de ciències de Montpeller.