S'instal·là a París (1905), on hagué de comercialitzar el seu art. Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts (1917) i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire. Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals. Reeixí en les figures petites i esdevingué un excel·lent retratista (Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana). Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes. El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa tardana de la pervivència noucentista.