i Manuel Duran i Gili | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Duran i Gili

dret dr i literatura lit
Escriptor i professor.
Barcelona, 1925

El 1942 s’exilià a Mèxic, on es llicencià en lletres i en dret a la Universitat Autònoma de Mèxic. Posteriorment, es doctorà a París i a Princeton (EUA) en literatures romàniques. El 1953 s’establí als EUA, on fou catedràtic a la Universitat de Yale, al departament d’espanyol i portuguès, que també dirigí. Especialista en literatura llatinoamericana, sobretot mexicana, publicà Genio i figura de Amado Nervo (1971) i Cuentos y crónicas de Amado Nervo (1971), Tríptico mexicano: Juan Rulfo, Carlos Fuentes y Salvador Elizondo (1973), a més d’estudis sobre Lorca, el Quixot, el surrealisme i la literatura catalana. Publicà els poemes Puente (1946), Ciutat i figures (1952), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1972) i El mundo del más allá (1976). Membre de la North American Catalan Society, en fou president tres anys.

Llegir més...