Abans del 1936 havia publicat algunes narracions curtes i havia estrenat un parell de comèdies en col·laboració amb el seu germà Miquel. El 1942 edità l’opuscle Els sonets de la llar, el qual fou seguit per molts més, finalment aplegats en antologia en el volum Semprevives (1963), que responen a la concepció floralesca de la poesia segons el model de Teodor Llorente. En castellà publicà diversos volums de cròniques i memòries.