Després d’un primer aprenentatge amb el seu pare, que era orfebre, treballà al taller de Michel Wolgemut (1486-89). Del 1490 al 1494 féu un viatge d’estudi i perfeccionament per Colmar, Basilea i Estrasburg. El 1494 es casà amb Agnes Frey a Nuremberg i féu el seu primer viatge a Venècia. Frederic el Savi, elector de Saxònia, li encarregà el seu retrat i dos políptics, i Dürer esdevingué un dels seus pintors protegits. El 1505 tornà a Itàlia, realitzà diverses obres a Venècia i visità algunes altres ciutats. El 1512 començà a relacionar-se amb Maximilià I, per encàrrec del qual realitzà l’enorme xilografia de l'Arc de Triomf de Maximilià. En morir aquest emperador, li fou suprimida la pensió que li havia atorgat, i el 1520 féu un viatge a Anvers perquè Carles V la hi renovés. El viatge el portà a diverses ciutats d’Alemanya, Bèlgica i Holanda, però l’hagué de suspendre a Anvers a causa d’una malaltia. El 1521 tornà a Nuremberg, on morí.
La Sagrada Família (1511), xilografia d'Albrecht Dürer
© Fototeca.cat
La seva obra parteix de la tradició artesana medieval del gòtic tardà alemany. No obstant això, durant el seu primer viatge a Venècia el contacte amb els autors i amb les obres renaixentistes l’impulsà a una renovació mitjançant uns coneixements teòrics dels límits i les lleis de les formes i de l’espai. Per això intentà d’aconseguir gradualment una composició plenament unificada i una clara disposició en perspectiva. Fruit d’aquestes necessitats són les seves obres teòriques Underweysung der messung mit dem Zirckel und richtschevt in Linien Ebnen und gantzen Corporen (‘Instrucció de la mesura amb el compàs i l’escaire en línies, plans i cossos sòlids’, 1525), Etliche Underricht zu Betestigung der Stett, Scloss und Flecken (‘Algunes coses referents a la fortificació dels castells, ciutats i llogarets’, 1527) i De simmetria partium in rectis formis humanorum corporum libri (‘Llibres sobre la simetria de les parts en formes rectes dels cossos humans’, 1528). Malgrat aquest interès i aquesta preocupació per l’aspecte formal de l’obra, aparentment restà fidel a la tradició gòtica alemanya. Tot això no li permeté d’introduir canvis bruscs ni en la temàtica ni en la tècnica. Per això, a una concepció renaixentista de la composició acompanyà sempre un detallisme goticitzant en l’acabat. És per això també que alternà les sèries de gravats de fusta de gust popular amb els cultistes estampats de coure.
La repercussió de la seva obra pictòrica fou superada per la dels seus gravats. El 1498 edità l'Apocalipsi, que el féu famós, una de les obres més importants del gravat de fusta. De les seves obres gravades en coure es destaquen la Gran Passió (1498-1511), la Petita Passió (1509-11), El cavaller (1513) i La malenconia (1514). Els seus autoretrats (1498, Museo del Prado, Madrid; 1500, Alte Pinakothek, Munic) i els seus retrats Retrat de jove (1500, Alte Pinakothek, Munic), Retrat de dona (1506-07, Staatliches Museum, Berlín), Retrat de gentilhome (1524, Museo del Prado, Madrid), volen copsar la psicologia del personatge en una concepció del volum i del modelatge italianitzants, influència que augmenta en les seves grans composicions: L’adoració dels mags (1504, Galleria degli Uffizi, Florència), Adoració de la Santíssima Trinitat (1511, Kunsthistorisches Museum, Viena) i Adam i Eva (1507, Museo del Prado, Madrid). Hom considera els Quatre Apòstols (1526?, Alte Pinakothek, Munic) el seu testament moral.