Casat amb una rossellonesa, ensenyà durant uns quants anys al Liceu Aragó de Perpinyà (1945-54) abans d’ésser encarregat de la càtedra d’història de l’art a la universitat de Tolosa (Llenguadoc), des del 1958. Doctor en lletres (1962), membre de la Commission Supérieure de Monuments Historiques, publicà treballs importants sobre la història i l’arqueologia especialment catalanes i llenguadocianes: La sculpture romane en Roussillon (1948-54), Arts anciens du Roussillon: peinture (1954), Christs romans du Roussillon et de Cerdagne (1956), La sculpture romane en Cerdagne (1957), L’Espagne du Levant (1957) —en col·laboració amb Pierre Deffontaines—, Roussillon roman (1958), L’art dans le Royaume de Majorque (1962) —tesi doctoral—, L’art roman en Espagne (1962), L’art catalan (1963), L’architecture espagnole (1966), Pyrénées romans (1969), Haut-Languedoc roman (1978), Introducción al arte medieval en Occidente (1979) i L’Art roman (1982). Escriví també la breu Histoire du Roussillon (1963), nombrosos articles en revistes especialitzades, col·laboracions al Dictionnaire des églises de France (1966) i el llibre Les Barbares à l’an mil (1985). Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1964) i de les acadèmies de Bones Lletres (1955) i de Belles Arts de Barcelona.
Marcel Durliat
© Fototeca.cat
Historiador i arqueòleg francès.