Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro; n'és notable l’església parroquial (Santa Maria), romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll. Pertangué, com tota la vall de Boí, als barons, després comtes, d’Erill. Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirze, on, la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro, grans fogueres de troncs llargs resinosos.
Santa Maria de Durro
Fou municipi independent fins el 1965. L’antic terme comprenia el llogaret de Saraís.