Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall (Besalú), s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del s XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del s XV, que ascendí a l’estament militar. La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai
, establert al carrer de Montcada i casat amb una germana (Maria?) de l’almirall Marquet. Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet
(mort vers el 1307), fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat comercial amb relacions amb el nord d’Àfrica (Arzila). Els seus germans Arnau
i Barceló Dusai i Marquet
formaren, respectivament, les línies dels Dusai del carrer de la Mercè i de Mallorca. Un Eimeric Dusai
, segurament nét del primer Guillem Pere, fou ambaixador de Jaume II prop del soldà al-Nāṣir (1303, 1305), de qui aconseguí, entre altres coses, la reobertura de les esglésies cristianes i la confirmació del dret de pas als pelegrins al Sant Sepulcre. Fill de l’esmentat Guillem Pere Dusai i Marquet fou Eimeric Dusai i Ricard
, que ocupà la conselleria entre el 1349 i el 1358 i fou canvista i posseïdor d’una de les taules de canvi més importants de la ciutat; associat amb el canvista Jaume de Gualbes, dugué a terme operacions d’envergadura al servei de Pere III de Catalunya-Aragó. Morí sense fills, i la família continuà amb els descendents del seu germà Barceló Dusai i Ricard
, el qual s’havia casat (1303) amb la pubilla Guillema Durfort i de Montjuïc, hereva d’aquesta poderosa família del carrer de Montcada. Pere Dusai
, fill de Pere Dusai i de Pol
(o Pau
), besnét, aquest, de Barceló, fou membre destacat del partit de la Biga, tant a la generalitat com a la casa de la ciutat, on ocupà els més alts càrrecs (fou diputat en 1449-52 i conseller en cap el 1446). Es casà amb la seva cosina germana Constança
(o Contesina
) Durall i Casa-saja,
germana de Galceran Durall
, conseller primer de Barcelona (1477), que fou el qui obtingué, de Ferran II, privilegi de cavaller. Durant la guerra contra Joan II, Pere romangué a Barcelona, on morí orat el 1467. Foren fills seus Ramon Dusai i Durall
, canonge i vicari general de Barcelona i bon orador, i Joan Dusai i Durall
, jurista i virrei de Sardenya. Es destacaren igualment, al tombant del s XVI, el cavaller Galceran Durall i de Malla
, nét de l’agraciat amb la cavalleria, mestre racional de Catalunya i amic i contertuli de Joan Boscà, el qual es casà amb la pubilla Caterina d’Aguilar i de Junyent, filla de Berenguer d’Aguilar, també del carrer de Montcada. Foren llurs fills el poeta Galceran Durall i d'Aguilar
, Eimeric Durall i d’Aguilar
(mort després del 1586), comanador d’Avinyonet a l’orde de Sant Joan, Jaume d’Aguilar i Durall
, que heretà els béns de l’avi matern, amb imposició del seu cognom, i Guillem Pere Durall i d’Aguilar
(mort el 1553), l’hereu que es casà amb la pubilla dels Aibrí. El nét sisè d’aquest darrer, Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller
, formà part de la minoria il·lustrada barcelonina lligada al foment de la indústria de les indianes; el seu fill Francesc de Paula de Dusai i de Marí
, químic, fou el primer marquès de Monistrol d’Anoia. La línia principal del llinatge s’extingí amb la filla de l’anterior, Maria Francesca de Dusai i de Fiveller
(morta el 1854), segona marquesa de Monistrol i baronessa de Bestracà, que es casà amb Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, marquès de Sant Dionís.
Armes dels Dusai
Durai, Durall, d’Usai
o d’Esall
.