Metge rural, passà al servei dels EUA en l’erradicació de malalties tropicals, i després fou director general de sanitat i ministre de treball. Fou destituït (1954), i s’exilià durant dos anys. Es presentà a les eleccions presidencials i fou elegit (1957). Aplicà una política de terror, amb la creació d’un cos especial de repressió, els tontons macoutes, i tingué el suport de la secta animista vodú, per la qual cosa fou excomunicat (1962). S'autoanomenà president vitalici (1964), i, malgrat el sosteniment econòmic i polític dels EUA, hagué de fer cara a conspiracions i invasions. Nomenà successor el seu fill Jean-Claude Duvalier.