Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central. Emprant microelèctrodes intracel·lulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèl·lula nerviosa individualitzada. Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central. El 1963 compartí el premi Nobel de medicina amb A.L. Hodgkin i A.F. Huxley per llurs descobertes sobre l’electrofisiologia de la neurona. És autor, entre altres, de Neurophysiological Basis of Mind (1953), Physiology of Nerve Cells (1957), Inhibitory Pathways of the Central Nervous System (1969), The Understanding of the Brain (1973), The Self and its Brain (1977, amb K.R. Popper), Molecular Neurobiology of the Mammalian Brain (1978), The Human Psyche (1980), The Wonder of Being Human: Our Brain, Our Mind (1984, amb D.N. Robinson) i How the Self controls the Brain (1993).
John Carew Eccles
© Fototeca.cat
Fisiòleg australià.