S'educà a Eton i Oxford. Participà en la Primera Guerra Mundial com a oficial de l’exèrcit britànic, i el 1923 fou elegit diputat al parlament del Conservative and Unionist Party. Fou secretari d’Austen Chamberlain (1926-29), sotssecretari pel Foreign Office (1931-33) i ministre d’afers estrangers quan s’esdevingué l’expansió del feixisme a Europa, davant el qual adoptà una política d’intransigència. Oposat a la política d’apaivagament de Neville Chamberlain, dimití el càrrec pel febrer del 1938. Fou ministre dels dominis (1939) i de la guerra (1940), fins que acceptà novament el ministeri d’afers estrangers en el govern Churchill (1940-45) i amb la tornada dels conservadors (1951). El 1955 rellevà Churchill com a primer ministre i com a líder del partit, però el fracàs de la invasió a Egipte l’obligà a dimitir (1957). Escriví diverses obres autobiogràfiques i també unes Memòries (1960). L’any 1961 fou nomenat comte d’Avon.