Eduard VII d’Anglaterra

(Londres, 9 de novembre de 1841 — Londres, 6 de maig de 1910)

Rei de la Gran Bretanya i Irlanda (1901-10), fill de la reina Victòria I.

Durant el llarg regnat de la seva mare es limità a feines de caràcter representatiu, i no esdevingué rei fins a seixanta anys. Fou un dels promotors de l’Entente Cordiale (1904), i es mostrà clarament antigermànic. El succeí el seu fill Jordi V.