Periodista i diplomàtic, fou secretari de Pablo Neruda a París i participà en el govern de Salvador Allende. El 1973 s’exilià a Barcelona, on treballà a l’Editorial Seix i Barral, i es dedicà a la literatura i al periodisme. El 1978 tornà a Xile, on fou un dels fundadors, i posteriorment, president del Comité de Defensa de la Libertad de Expresión. El 1988 participà en la fundació del moviment polític Independientes por el Consenso Democrático. Fou ambaixador a la UNESCO (1994-96) i a París (2010). L’any 2010 li fou concedida la nacionalitat espanyola.
És autor dels llibres de contes El patio (1952), Gente de la ciudad (1961) i Las máscaras (1967), i de les novel·les El peso de la noche (1964), Los convidados de piedra (1978), El museo de cera (1980), La mujer imaginaria (1985), El anfitrión (1987), El origen del mundo (1996), El sueño de la historia (2000), El inútil de la familia (2005), La casa de Dostoievsky (2008, premi Iberoamericano de narrativa), El descubrimiento de la pintura (2013), La última hermana (2016) i Oh, maligna (2019).
També publicà l’autobiografia Adiós, poeta... (1990), les memòries Los círculos morados, (2012) i Esclavos de la consigna (2018), i els assaigs El whisky de los poetas (1997), Diálogos en un tejado: crónicas y semblanzas, (2003) i Prosas inflitradas, columnas y ensayos (2017). El 1994 fou guardonat amb el Premio Nacional de literatura de Xile, el 2000 rebé el premi Cervantes i el 2016 la Gran Creu de l’orde d’Alfons X el Savi, entre altres guardons.