Es destacà per les seves novel·les, de faisó realista (Almue, 'Poble’, 1891; Nelly Maartens, 1897; Hjærtet, ‘El cor’, 1907), i per les seves obres teatrals, d’influència ibseniana, reflex de la problemàtica noruega (Feleu, 'El violí’, 1912; Idyllen, 1910).