Fou cavaller, i després noble. Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília. El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic. De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç (1495) i per l’aplicació de la pragmàtica reial de Granada (1499), instada per ell, destinada a amortitzar el deute públic (1500-02), mesures per a les quals trobà, tanmateix, el favor dels forans i els menestrals. L’oposició aconseguí que el 1502 fos suspès i cridat a la cort; deixà el seu germà Jordi Miquel com a lloctinent. Reivindicat, retornà a Mallorca el 1505, però fou finalment remogut el 1512 i nomenat batlle general de Catalunya.